Els instruments


Un poc d’història:

Fragment de l’obra ‘Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge’ de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, on l’autor descriu els instruments que va trobar a la seva estada a Mallorca cap a la segona meitat del segle XIX:

Gravat extret de: “Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge.”

“Dels instruments musicals, la guitarra, de bella sonoritat, es troba molt estesa a Mallorca, com per tot arreu d’Espanya. Una forma més petita se’n diu guitarró. L’encara usual bandúrria, una mena de mandolina, recorda els segles passats; aquesta darrera també és present a Mallorca i s’anomena de la mateixa manera. Entre els pagesos són molt populars el sac de gemecs (xeremies) i el flabiol, que juntament amb el sorollós tamborino i les espetegants castanyetes acostuma a acompanyar el vagit de les xeremies. Sovint s’usa el pandero, el tamburell italià; com és sabut, consisteix en un cèrcol de fusta, que té a dins una pell tibant, i en nombroses xapes de llauna bellugadisses col·locades a les obertures del cèrcol, que en copejar la pell tibant amb la mà produeixen el conegut so metàl·lic estrident. Finalment, hem de recordar encara dos instruments musicals, que tanmateix a penes poden pretendre ser designats així; es tracta dels ferrets i dels ossos.”

Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge.
Títol original: Die Balearen. In Wort und Bild geschildert.
Autor: Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria.

Les xeremies:

Tal i com es pot observar en el dibuix de més avall, les diferents parts que composen aquest instrument són: el grall, la canyeta, els bordons, els fillons, les brumes, el bufador, el sac o sarró, les nous, el braguer i els distints ornaments com el vestit, els cordons o les borles. Per a veure una petita descripció de cada un d’aquests elements passau el ratolí per sobre del seu nom i esperau a que aparegui:

Dibuix d'unes xeremies tradicionals.

FILLOL: bordó d'ornament que no sona. NOU: dispositiu de fusta, que serveix per ajuntar el grall i el bufador a una de les cames de la pell del sarró. NOU: dispositiu de fusta, que serveix per ajuntar el grall i el bufador a una de les cames de la pell del sarró. BUFADOR: peça de fusta foradada. Serveix per introduir l'aire dins el sarró. A l'extrem interior disposa d'una vàlvula de pell per evitar que surti l'aire de l'interior del sarró. FILLOL: bordó d'ornament que no sona. GRALL: instrument musical de fusta de forma troncocònica, amb vuit forats per col·locar-hi els dits. Si s'hi posa una canyeta adequada emet notes de la mateixa freqüència que el flabiol. BRAGUER: dispositiu de fusta que serveix per ajuntar els bordons al coll del sac. BORDONS: instruments musicals de fusta de forma troncocònica, acabats amb una campana tancada i foradada. Amb unes brumes adequades fan els baixos d'acompanyament. SARRÓ (ORDRE O SAC): recipient fet de pell d'animal (cabrida o ovella) o de goma, que serveix per disposar d'aire a voluntat del xeremier.

Aquest d’aquí és el dibuix més detallat del grall de les xeremies, on podeu observar els vuit forats i la canyeta; ambdos elements fan la mateixa melodia que el flabiol. La canyeta és el dispositiu que està fet amb dues petites làmines de canya mascle (té els nusos molt separats un de l’altre) que vibra al pas de l’aire. La canyeta està col·locada a l’extrem del grall i transmet la vibració al llarg del tub de l’instrument.

Dibuix del grall d'unes xeremies.

El flabiol:

La fusta emprada per a fer els flabiols pot anar des del boix, ginjoler, ametller o l’eben entre d’altres. Però amb independència de la fusta emprada, les dues condicions principals per a construir un bon flabiol són: que soni fort i clar, pel que és necessari que l’instrument tengui un acabat llis, pla i tengui els conductes per on passa l’aire paral·lels; i que estigui ben afinat. L’afinació depen de la manera com els sons s’originen dins el flabiol.

El corrent d’aire introduït pel bloc incideix sobre l’aresta de la llengüeta i es divideix en dos corrents: el més gros surt cap a fora i l’altre penetra a l’interior del tub del flabiol i surt pels diferents forats. D’aquesta manera s’originen els sons que produeix el flabiol que normalment està afinat a 440 Hz. A cada extrem del flabiol s’hi col·loca una virolla, normalment de llautó, per protegir de l’esquerdament l’extrem del flabiol.

Dibuix d'un flabiol tradicional

El tamborí:

El tamborí es construeix a partir d’una planxa de lledoner d’uns 5 mm de gruixa i de dues pells (de 30 cm de diàmetre) de cabrida. Les pells es coseixen a dos cèrcols fets amb vergues d’ullastre i s’han d’adaptar a les dues boques del cilindre de lledoner. Per estirar les pells i trempar el tamborí s’usa llendera prima i s’hi col·loquen tensors, tal i com es pot veure al dibuix de més avall. Una vegada trempat ha de fer la mateixa nota que el bordó llarg de les xeremies (un Do) o també pot fer el Sol.

També hi ha flabiolers que col·loquen en contacte amb una de les pells (o amb totes dues) una corda de budell que vibra amb el repiqueig del tambor. Al cilindre de lledoner es fa un forat d’uns 2 cm de diàmetre per col·locar-hi la maceta, que està feta de fusta tornejada ja sigui fusta feixuga (eben, magraneta, ginjoler, ametler) o fusta lleugera.

Dibuix d'un tamborí

Bibliografia emprada:

La major part del material que conté aquesta pàgina ha estat extret de les obres següents:

  • “Repertori i construcció dels instruments de la Colla de Xeremiers catalans a Mallorca” d’Antoni Artigues i Joan Morey, editat per la Universitat de les Illes Balears a la Ciutat de Mallorca el 1989.
  • “Xeremiers. Manual de xeremies, fobiol i tamborí ” d’Antoni Artigues, editat per Edicions Cort a la Ciutat de Mallorca el 1982.
  • “Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge”. Títol original: “Die Balearen. In Wort und Bild geschildert” de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria.